Cent vint mil espetecs al cel i una gran pluja de colors. Cent vint mil cares il·luminades i plenes d'il·lusió a Plaça Espanya. Més de vuit cents cinquanta mil telespectadors de tot Catalunya escarxofats al sofà abduits per la magnificència sonora de la titànica simfonia de Mahler. Tothom hi tenia cabuda al Piromusical de la Mercè d'enguany. Els nens gaudint amb els colors, però patint amb els potents esclats que retrunyien arreu. Talment com els gossos i diversos animals de companyia. Els joves i adults s'ho passaven d'allò més bé. Molts d'ells immortalitzaven els focs en algun tipus de dispositiu tot cercant l'enquadrament perfecte, i no aconseguint-ho. I fins i tot les iaies, un sector de la societat difícil d'integrar en el programa de Festa Major de la ciutat de Barcelona, de ben segur que varen trobar una bona distracció comentant l'escotat vestit de l'Helena Garcia Melero, conductora televisiva de l'acte, com mana la tradició.
.jpg) | |
Tot eren cares de joia i felicitat. Quin goig veure tothom tan content! Poca gent devia estar pendent del seu Iphone 4, del seu IPad, dels correus que rebia o deixava de rebre i, encara menys de les notícies d'última hora. I és que, qui havia de dir que l'actualitat continuava avançant mentre el núvol de fum voleiava sobre la capital? Fins i tot el metro es trobava en serveis mínims! (encara que alguns diguin que feien vaga, una altra entre tantes). Quan hi ha un esdeveniment d'aquestes característiques, tot s'atura i tot s'oblida. El Consistori va regalar un efecte Caldea, si se'm permet l'expressió, a tot Catalunya. Però quan van costar les boniques llumetes al cel i l'acurada i representativa tria musical amplificada a vés a saber quants watts de potència? Qui va pagar la desconeguda, però de ben segur escandalosa, xifra que la pirotècnica va pactar amb l'Ajuntament? On es van fer els coets? On van a parar les carcasses? I la crisi? On va anar a parar, també? I les preocupacions i dilemes quotidians de la gent? Com al fum, s'ho va emportar el vent.
|
Sembla que la vella dita del pa i jocs de circ de l'antiga Roma encara segueix ben vigent, a tot arreu i en tots els àmbits. Què podem fer per evitar-ho? Doncs res. Simplement gaudir, amb resignació, de la traca final i contar els tres últims trons.
Marc Amat Vilà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada