Diu aquell vell proverbi que, per caminar un quilòmetre, primer s'ha de fer un pas. Aquest primer pas, el tradueixo en aquesta entrada, inexperta i segurament poc dotada. Però el temps dirà com seran els quilòmetres que vénen. Durs, complicats, més fàcils o, tal vegada, divertits. Aquest és l'objectiu d'aquest "quadern de bitàcola" digital on hi penjaré, de mica en mica, notícies, anàlisis d'actualitat, articles d'opinió, entrevistes, contingut multimèdia... de tot allò que passi a Olesa de Montserrat.
De bon començament tinc sensacions positives. El disseny de la pàgina em convenç, tinc algunes idees preparades per a les pròximes entrades (tot i que algunes a nivells molt primitius) i moltes ganes per omplir-lo i reomplir-lo d'informació. Remetent-me al proverbi, espero que aquest pas em dugui a córrer, com a mínim, una marató de "posts", durant molt de temps.
Començo el bloc en un moment clau. Històric. Un milió i mig de persones varen sortir a Barcelona durant la Diada per reivindicar l'Estat Propi. Artur Mas, en contra del que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), organitzadora de la manifestació, pensava que actuaria, va "prendre nota" -el que sempre es diu- i va apostar obertament per a la construcció d'unes estructures d'Estat que permetin a Catalunya dotar-se de la plena sobirania, fins i tot, abans del 2014.
 |
| Manifestació independentista de la Diada a l'alçada de Via Laietana. Font: Diari Ara. |
Així doncs, els fets han agafat molta volada mediàtica, i han tensat un punt més, o dos, la corda que ja fa anys que està apunt d'esclatar. L'embranzida servirà per respondre a preguntes com: Què en pensa Olesa d'aquests fets sobiranistes? Sense esperar-nos-ho, tot ha agafat embranzida. I esperem que per molt de temps.
Marc Amat Vilà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada