dimarts, 25 de setembre del 2012

Panem et pyromusicalis

Cent vint mil espetecs al cel i una gran pluja de colors. Cent vint mil cares il·luminades i plenes d'il·lusió a Plaça Espanya. Més de vuit cents cinquanta mil telespectadors de tot Catalunya escarxofats al sofà abduits per la magnificència sonora de la titànica simfonia de Mahler. Tothom hi tenia cabuda al Piromusical de la Mercè d'enguany. Els nens gaudint amb els colors, però patint amb els potents esclats que retrunyien arreu. Talment com els gossos i diversos animals de companyia. Els joves i adults s'ho passaven d'allò més bé. Molts d'ells immortalitzaven els focs en algun tipus de dispositiu tot cercant l'enquadrament perfecte, i no aconseguint-ho. I fins i tot les iaies, un sector de la societat difícil d'integrar en el programa de Festa Major de la ciutat de Barcelona, de ben segur que varen trobar una bona distracció comentant l'escotat vestit de l'Helena Garcia Melero, conductora televisiva de l'acte, com mana la tradició.

Més de cent mil persones assistint ahir a la nit al Piromusical de la Mercè. Font: www.elmundo.es

Tot eren cares de joia i felicitat. Quin goig veure tothom tan content! Poca gent devia estar pendent del seu Iphone 4, del seu IPad, dels correus que rebia o deixava de rebre i, encara menys de les notícies d'última hora. I és que, qui havia de dir que l'actualitat continuava avançant mentre el núvol de fum voleiava sobre la capital? Fins i tot el metro es trobava en serveis mínims! (encara que alguns diguin que feien vaga, una altra entre tantes). Quan hi ha un esdeveniment d'aquestes característiques, tot s'atura i tot s'oblida. El Consistori va regalar un efecte Caldea, si se'm permet l'expressió, a tot Catalunya. Però quan van costar les boniques llumetes al cel i l'acurada i representativa tria musical amplificada a vés a saber quants watts de potència? Qui va pagar la desconeguda, però de ben segur escandalosa, xifra que la pirotècnica va pactar amb l'Ajuntament? On es van fer els coets? On van a parar les carcasses? I la crisi? On va anar a parar, també? I les preocupacions i dilemes quotidians de la gent? Com al fum, s'ho va emportar el vent.

Sembla que la vella dita del pa i jocs de circ de l'antiga Roma encara segueix ben vigent, a tot arreu i en tots els àmbits. Què podem fer per evitar-ho? Doncs res. Simplement gaudir, amb resignació, de la traca final i contar els tres últims trons.

 Marc Amat Vilà

dissabte, 22 de setembre del 2012

Toni Strubell: "El guió de tot el que està passant ja estava escrit"

En Toni Strubell i Trueta va néixer a Oxford, Anglaterra, un 29 de juny. L'any 2010 va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya per Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Llicenciat en llengües modernes a la Universitat d'Oxford, ha col·laborat a diaris com El Punt, l'Avui, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i també amb la BBC. El seu últim llibre What Catalans want?, escrit íntegrament en anglès, reflecteix els anhels del poble català per esdevenir un Estat. 

El diputat de SI Toni Strubell atent al parlament de Miquel Casals, elegit nou coordinador comarcal. 

Dijous passat, Strubell va ser l'encarregat de tancar el Congrés Comarcal de Solidaritat al Baix Llobregat, on els adherits de la comarca van haver d'escollir un nou equip que coordinés les accions del partit a aquest territori. Miquel Casals, de Cervelló, va ser elegit coordinador comarcal de SI amb gairebé la totalitat dels vots emesos. Des del faristol va destacar la gran tasca que suposava per un partit polític com Solidaritat implantar-se a la comarca, ja que segons ell, "és un territori castellanoparlant i, per aquest motiu, cal fer feina". No obstant, i valorant la feina feta fins al moment, va fer esment de l'augment d'adherits als últims mesos. "Fa un any hi havia molt poca gent declarada independentista al Baix Llobregat, però des del febrer hi ha hagut un canvi a l'alça", va anunciar Casals.


Per altra banda, Toni Strubell va advertir que estem vivint uns moments "històrics", tot i remarcar que des de Madrid no en tenen la mateixa percepció. En acabar l'acte, Strubell, va respondre a unes preguntes formulades per L'embranzida: 

Toni Strubell en una imatge d'arxiu.

La pregunta és obligada, ens pot fer una valoració de la reunió entre Artur Mas i Rajoy a la Moncloa?
- Era molt fàcil de predir el que passaria. Els mitjans han fet molts escarafalls, però era molt previsible. Solidaritat fa un any i mig que ve predient fil per randa tot el que està passant. El guió ja estava escrit. És evident que Espanya ha pres la determinació de tallar amb les nostres aspiracions. Espanya és absolutament incapaç d'assumir el que representa Catalunya i, finalment, no hem quedat com a únic partit en veure això. Des de que vam entrar al Parlament, portem dient que passaria això i per tant no és cap sorpresa. Esperem que totes les coses siguin el que semblen i esperem, també, que Convergència i Unió (CiU), algun dia, prengui la determinació de parlar obertament d'independència enlloc de fer-ho d'aquesta manera insinuada.

Ateses les circumstàncies, veu possibles unes eleccions anticipades a la tardor?
- Sí, però crec que possiblement la gent s'ha precipitat en dir que serien immediatament. És evident que CiU s'ha quedat sense programa, sense legislatura, i tot el que sigui deixar passar temps els aniria en contra, perquè ells han dit que podrien solucionar els problemes de Catalunya amb un pacte fiscal i s'ha vist que no. Per tant, espero que ells prenguin l'únic camí que queda obert a Catalunya que és la independència del nostre país.

Quins van ser els motius de Solidaritat per dir "no" al Pacte fiscal?
-Bé, jo penso que un alcohòlic ha de tallar amb la beguda i els seus familiars són els seus primers interessats en que passi això. Continuar alimentant la fal·làcia de que del pacte fiscal en podria sortir alguna cosa, era necessari d'entrada. Al principi hi havia gent que potser no ho va entendre del tot, però ara el missatge que ens està arribant de tot arreu és que hem estat els primers a ser conseqüents.

Hi haurà coalició independentista a les següents eleccions?
- Bé, de moment ja hi ha una gran coalició independentista que és la que forma part de Solidaritat amb el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, amb el Bloc Sobiranista, amb Catalunya Acció, amb Alternativa Verda... Tenim una coalició de 6 partits, un dels quals és el partit resultant de l'antic Estat Català, per tant, el primer independentisme organitzat, i, per altra banda, el PSAN, que és un partit històric del nacionalisme del temps de finals del franquisme. Per tant, penso que tenim una bona coalició. És evident que s'ha de mirar de millorar i ampliar i esperem que tothom estigui a l'alçada de les circumstàncies.

Per quan preveu l'emancipació del poble català?
-Penso que ha d'anar ràpid o sinó s'enquistarà, i el perill és que la segona opció sigui molt més còmode per Convergència i Unió. A més a més, si CiU segueix dominant les tecles del control del poder econòmic i té por de respirar una mica, podrien tornar a la comoditat que els caracteritza. Ramon Trias Fargas va predir que el dia que l'ofec del finançament arribés a un punt tan greu com és avui, Catalunya faria l'opció natural cap al retorn al seu estat natural, que és la llibertat i la independència nacional. Per tant, penso que tot això es precipita.

Marc Amat Vilà

dimecres, 19 de setembre del 2012

Engeguem motors! Agafem embranzida!

Diu aquell vell proverbi que, per caminar un quilòmetre, primer s'ha de fer un pas. Aquest primer pas, el tradueixo en aquesta entrada, inexperta i segurament poc dotada. Però el temps dirà com seran els quilòmetres que vénen. Durs, complicats, més fàcils o, tal vegada, divertits. Aquest és l'objectiu d'aquest "quadern de bitàcola" digital on hi penjaré, de mica en mica, notícies, anàlisis d'actualitat, articles d'opinió, entrevistes, contingut multimèdia... de tot allò que passi a  Olesa de Montserrat.


De bon començament tinc sensacions positives. El disseny de la pàgina em convenç, tinc algunes idees preparades per a les pròximes entrades (tot i que algunes a nivells molt primitius) i moltes ganes per omplir-lo i reomplir-lo d'informació. Remetent-me al proverbi, espero que aquest pas em dugui a córrer, com a mínim, una marató de "posts", durant molt de temps.

Començo el bloc en un moment clau. Històric. Un milió i mig de persones varen sortir a Barcelona durant la Diada per reivindicar l'Estat Propi. Artur Mas, en contra del que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), organitzadora de la manifestació, pensava que actuaria, va "prendre nota" -el que sempre es diu- i va apostar obertament per a la construcció d'unes estructures d'Estat que permetin a Catalunya dotar-se de la plena sobirania, fins i tot, abans del 2014. 

Manifestació independentista de la Diada a l'alçada de Via Laietana. Font: Diari Ara.

Així doncs, els fets han agafat molta volada mediàtica, i han tensat un punt més, o dos, la corda que ja fa anys que està apunt d'esclatar. L'embranzida servirà per respondre a preguntes com: Què en pensa Olesa d'aquests fets sobiranistes? Sense esperar-nos-ho, tot ha agafat embranzida. I esperem que per molt de temps.

Marc Amat Vilà